A Catalunya es diagnostiquen uns 200 casos nous de càncer infantil anuals (0-14 anys) i és la primera causa de mortalitat en nens i nenes de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents. La supervivència de càncer infantil ha arribat actualment al 77% a Catalunya i Espanya.

El càncer pediàtric té unes característiques específiques que el defineixen com una entitat que en la majoria dels casos és certament diferent dels tumors adults; és a dir, l’etiologia, la biologia, la resposta al tractament i el pronòstic són realment diferents. La implantació de tractaments multimodals (és a dir, combinacions de quimioteràpies, radioteràpies, agents biològics…) en els darrers 20 anys ha permès augmentar la supervivència dels pacients al voltant del 80%. Tot i que la supervivència global del càncer pediàtric ronda el 80%, els pacients amb alguns tipus de tumors presenten una supervivència molt menor. A més, gairebé dos terços dels pacients que sobreviuen pateixen efectes secundaris greus a causa del tractament. Per tant, el desenvolupament de teràpies per tractar el 20% dels pacients que no sobreviuen i per reduir la toxicitat dels tractaments actuals evitant efectes secundaris a llarg termini és extremadament necessari.